Testament solidari

L’herència és el conjunt de béns, drets i obligacions que, després de la mort d’una persona, es transmet als seus successors.

Si no hi ha testament és la llei qui designa els hereus, seguint un ordre de parentiu: primer fills o descendents. Després, en funció de la comunitat autònoma, aniria el cònjuge vidu o parella estable, ascendents i col·laterals fins al quart grau (per exemple, a Catalunya) o ascendents, vidu o parella estable i col·laterals fins al quart grau (dret comú). En absència d’hereus forçosos, la llei designa com a hereu l’Estat o la comunitat autònoma, com és el cas de Catalunya.

Fer testament és un procediment senzill i econòmic que et permet decidir sobre el destí dels teus béns, i saber que es complirà quan tu no hi siguis. És la millor manera d’ordenar els teus desitjos, ja que fas constar de forma legal la teva voluntat, facilites la transmissió dels teus béns i evites problemes als teus familiars i propparents.L’opció més recomanable, segura i còmoda és el testament obert que es fa davant de notari, el qual assessora sobre les diferents possibilitats de com fer-lo i ajuda a redactar-lo, segons la legislació aplicable i la voluntat del testador. Tot i denominar-se obert, el contingut és secret per a tots excepte per al testador, ja que fins al moment de la seva mort, ningú pot accedir al contingut excepte que el testador ho permeti.

Sí, pots canviar el testament tantes vegades com vulguis. Només necessites contactar amb un notari perquè el modifiqui. El document que tindrà valor legal serà l’últim.

És la persona designada pel testador en el testament per administrar els seus béns i complir la seva voluntat, i que dóna als béns la destinació prevista pel testador. La seva figura pot coincidir o no amb la del comptador partidor, encarregat de comptar i partir o dividir els béns entre els hereus, d’acord amb les ordres rebudes pel testador. El càrrec de marmessor és voluntari.

La llegítima és la porció de béns de l’herència a la qual els hereus forçosos tenen dret per llei. Són hereus forçosos, en primer lloc, els fills o descendents i, si no en té, els pares o ascendents. Al cònjuge vidu, depenent de les diferents legislacions, comuna o foral, se li atribueixen una sèrie de drets.

És l’assignació, per expressa voluntat del testador, de determinats béns (una quantitat de diners, un immoble, un cotxe, una obra d’art, joies, etc.) o drets (prestacions, cobrament de deutes, percentatge patrimonial, etc.) a una persona física o jurídica. Dins d’aquesta última categoria es troben les institucions, públiques i privades, que inclou les associacions declarades d’Utilitat Pública i sense ànim de lucre. Els llegats s’han d’ordenar obligatòriament en testament, en què s’han d’indicar de forma expressa. En cap cas un llegat perjudicarà la llegítima dels hereus forçosos, ja que el dret a rebre la part que els correspon està protegit per imperatiu legal.