Preparant l’Assemblea General de Socis del Centre!

Davant d’Assemblea…

Son moltes ja les Assemblees que han definit el Centre com a ateneu, així en genèric. Som ateneu, aterrat al territori de fa molt i molt temps, sense més pretensions que el treball comunitari, social i cultural. Ara si, ho podem dir, som transformador perquè volem, perquè ho portem a l’adn de cada soci, de cada activista.

I d’activisme cal parlar-ne, no és un tema tancat sense rèplica. Ens calen més activistes! Molts més! Els reptes de l’entitat, de cada u de nosaltres participants de quelcom més gran, en son molts: La infraestructura, la història, els valors, les activitats… Molts reptes, i sempre calen mans, però ara més, davant d’una situació tranquil·la, ferma en les conviccions dels que ens van fundar i amb la mirada esperançada davant d’un futur que sempre és millor, sempre; cal replantejar-ho tot.

No podem caure amb el cofoisme, ja que seria injust i no és pràctic ni ètic. Malgrat la molta feina feta i davant de les tasques que ens en d’encomanar, sempre l’errem, sempre caiem, no ho fem tot bé. La mateixa consciència que ens avala ens ajuda a reconèixer-ho. Per tant tenim dos grans reptes, Esmenar errors perquè ens ho creiem i treballar millor perquè ens ho mereixem!

Les assemblees, en un to sempre positiu, tenen l’aura de govern, la importància metafòrica i real a l’hora de decidir, lliurement, cada membre des de la seva posició i implicació, totes respectables, totes sumen. Malgrat això, malgrat l’aura si que cal reconèixer una part farragosa que s’ha de superar amb nota per a poder fer el què és realment important, governar l’entitat des de cada soci, des de cada activista,des de cada criteri; tots vàlids, tots generosos per a sumar, fins i tot en la dissidència.

Davant d’aquests reptes i dels que sorgiran ens hem de reforçar, hem de fer aquell al·legat perpetuu per a convidar, per a desvetllar més activistes a actuar. Ens calen mans, i no ens podem cansar de dir-ho, és part de l’encant del fet associatiu, però ara més que mai. Ara que molt a l’engròs podem dir que estem bé, que el Centre és viu… i fins i tot necessari, ara cal tocar coses. Cal que sapiguem entomar els reptes, tots plegats, de fer relleus en les pràctiques de gestió, cal fer relleus per a entomar nous i més projectes, cal fer relleus per pensar i actuar.

Moltes vegades, moltes, les entitats cauen en l’error de personalitzar-se. Si que les fan les persones, clar! Però no una o dues o tres, totes! I és per això aquest clam endèmic de cercar, de convidar-vos a provocar relleu. Els que hi som, en certa forma i grau assumint tant de fa molt com de fa poc tasques i responsabilitats no estem cansats, no ens podem permetre aital luxe. Senzillament creiem que l’entitat, el projecte es mereix més, hem aportat poc o molt però ens mereixem més, tots.

Com que ens mereixem més, cal canviar. Com que ens mereixem més cal que siguem més els que assumeixin tasques d’activista amb més grau d’implicació. Som molts socis, molts, som molts amics, tots! I és per això, que en aquesta assemblea que ens hem de convocar per a ser més, més organitzats, més forts, per a provocar i defensar un ens, una entitat que realment faci les funcions d’ateneu. Eina que fa el camí pla per a l’emancipació del ciutadà tot fent cultura.

És hora de relleus!