Inici > CURSOS > HISTÒRIA DEL JAZZ

LA HISTORIA DEL JAZZ AL CINEMA

Amb la òptica de el cinema ens acostarem a la historia del JAZZ.

Cada sessió constarà d’ una introducció sobre el moment social i l’ estil de jazz de cada època amb referència als principals músics que la caracteritzen. A continuació s’aportarà una introducció sobre la pel·lícula i passarem la mateixa.  Acabarem cada sessió amb un fòrum.

Cada sessió tindrà una durada d’unes tres hores.

Preu curs: 21 euros (16 euros per a sòcies)
*Recordeu que en cas de necessitat hi ha la possibilitat d'accedir a beques

Nombre de sessions: 4 . El dies 5 i 19 d'octubre; 9 i 23 de novembre

Horari: de 18.00 a 21.00

LLOC: Institut Manolo Hugué

INICI DEL CURS EL DIVENDRES 5 D'OCTUBRE DE 2018

TEMARI

1ª SESSIÓ

Swing
El swing és un estil de jazz que va néixer durant la dècada dels ‘30 (els anys 1935-1945 són coneguts com "l'era del swing") i que es caracteritza per un augment en la quantitat i varietat d'instruments utilitzats per formar les anomenades "Big Bands", com, per exemple, les de Benny Goodman, Glenn Miller, Woody Herman, Count Basie o Duke Ellington.
El swing es va gestar al llarg dels anys 30, i cap al 1935 s'havia consolidat com a un estil dominant de la música popular als Estats Units i una part acceptada del vocabulari jazzístic, evolucionant des de l'anterior "sweet music". Un event fonamental en la popularització del swing fou un concert de la banda de Benny Goodman realitzat al Carnegie Hall, a principis del 1938. Aquest concert, considerat un dels més importants en la història del jazz, va donar lloc com cap altre a la "swing fever", tot un fenomen social que va quedar integrat a la història de la música nord-americana.

La pel·lícula: The Cotton Club
The Cotton Club és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Francis Ford Coppola, estrenada el 1984. "Cotton Club" retrata de manera enlluernadora l'ambient, els personatges i les penes del mític club de Harlem. Però, sobretot, la seva música, amb el compositor John Barry recreant clàssics immortals com "Minnie The Moocher", "Mood Indigo" o "Creole Love Call". Pel·lícula coral protagonitzada per Richard Gere, Gregory Hines, Diane Lane o Nicolas Cage esquitxada de interludis musicals.

2ª SESSIÓ

Jazz de Kansas City
El jazz de Kansas City és un estil de jazz que es va desenvolupar a Kansas City durant la dècada de 1930 i va marcar la transició de l'estil estructurat de gran banda a l'estil d'improvisació musical de Bebop . L'estil de transició de blues amb un fort estil de joc es troba entrecreuat per Count Basie que el 1929 va signar amb l' Orquestra de Kansas City de Bennie Moten i el nadiu Charlie Parker de Kansas City que havia d'introduir l'estil Bebop als anys quaranta. Segons un lloc web de Kansas City: "Mentre Nova Orleans era el lloc de naixement del jazz, la música d'Amèrica va créixer a Kansas City

La pel·lícula: Round Midnight.The Cotton Club
ROUND MIDNIGHT. Al voltant de mitjanit (original: Round Midnight) és una pel·lícula de Bertrand Tavernier, estrenada el 1986.[1] Ha estat premiada amb el César al millor so i l’Oscar a la millor banda sonora el 1987. La pel·lícula, que evoca de manera novel·lada la vida del saxofonista Lester Young i del pianista Bud Powell, està inspirada en la biografia de Powell, escrita per Francis Paudras el 1986: El ball dels infidels .

3ª SESSIÓ

Bebop
El bebop (o bop) és un estil de jazz caracteritzat per tempos ràpids i una improvisació basada més en l'estructura harmònica que no en la melodia. Va ser desenvolupat a principis i a mitjans dels anys 1940. El hard bop n'és una evolució posterior, que combina el bebop amb el blues i el gospel. Els seus principals creadors foren, entre d'altres, Thelonius Monk, Charlie Parker, Max Roach i Dizzy Gillespie. Cronològicament, és posterior al swing i previ al cool jazz.
En arribar als anys 40, el swing es trobava estancat. Originàriament creat per músics negres, aquesta tendència havia estat ràpidament assumida per músics blancs (Glenn Miller, Benny Goodman...). El fet de tocar en big bands limitava molt la durada i la llibertat durant els solos. Després de les actuacions amb les big band, els músics negres quedaven en les anomenades jam sessions per tal de desfermar la seva creativitat en llargs sols en ritmes furiosos.

La pel·lícula: Bird
Bird és una pel·lícula biogràfica nord-americana de 1988, dirigida per Clint Eastwood i protagonitzada per Forest Whitaker que narra la vida del saxofonista Charlie Parker.

4ª SESSIÓ

Jazz llatí
El jazz llatí és una branca del jazz que es nodreix de la fusió de ritmes i formes originàries de la música llatina, sobretot de la música caribenya, i en especial de la cubana, amb elements propis del jazz. La seva conformació com un subgènere definit es produeix a la dècada de 1940, encara que la influència de la música llatina en el jazz és present des dels primers temps d'aquest. El jazz llatí va començar com una fusió del són cubà i el jazz, però amb el temps va abastar també música procedents de Puerto Rico, la República Dominicana, el Brasil i l'Argentina.
El jazz llatí es va originar a finals dels anys 40, quan Dizzy Gillespie i Stan Kenton van començar a combinar el ritme i l'estructura de la música afro-cubana, exemplificada per Machito i els seus Afro-Cubans, amb instruments de jazz.

La pel·lícula: Chico y Rita
Chico y Rita és una pel·lícula d'animació dirigida per Fernando Trueba i Xavier Mariscal.
La pel·lícula explica la història de dos amants, el pianista Chico Valdés i la cantant Rita La Belle, marcada per la música de llavors. Està ambientada a les ciutats de l'Havana, París i Nova York en què es fa un homenatge al jazz llatí i al cinema de Hollywood de les dècades de 1940 i 1950.

PROFESSOR: Josep Gallart