HISTÒRIA DE L’ENTITAT

 

Els orígens del Centre, Ateneu Democràtic i Progressista es remunten a l’any 1865, d’un grup anomenat “Els girondins” en un local del carrer Major i no va ser fins el 1880 que s’iniciaren els treballs de l’actual edifici.

El Centre beu de les tesis afrancesades de l’humanisme d’aquell tombant de segle XIX, en el qual els valors humanístics en són l’eix principal i per tant, l’ateneu és convertia en un lloc d’esbarjo i, alhora, formació.

Per aixecar les parets que avui encara ens acullen, es van emetre obligacions i els socis de l’època van posar en valor el fet col·lectiu. Així, qui no aportava diners, aportava hores de treball per fer créixer les parets i la vida de l’ateneu. El cafè era punt de trobada i tertúlies, mentre el teatre i el cant marcaven la vida cultural del Centre. Entre els exemples més paradigmàtics d’aquesta voluntat per formar la ciutadania i garantir els drets bàsics cal esmentar l’escola que va funcionar en aquest mateix edifici sota el model del pedagog i lliurepensador Francesc Ferrer i Guàrdia, entre els any 1914 i 1918 i també el Montepio, el servei mutualista que vetllava per la salut dels socis i les seves famílies, present en l’etapa més inicial del Centre i fins el període franquista.

El compromís polític amb les idees progressistes porta el Centre a moure una llista unitària durant les eleccions en l’epoca de la República, però també serà degut al permanent compromís polític que el Centre viurà etapes funestes. Una d’elles és el tancament ordenat durant la dictadura de Primo de Rivera. L’altre té lloc amb la victòria franquista a la Guerra Civil, quan després d’una implicació molt forta amb el front d’esquerres, que amarava gran part de la seva activitat, el Centre acaba sent incautat i entregat a l’església.

Amb el restabliment de les institucions democràtiques l’any 1977, el Centre recupera -en un estat deplorable- les actuals instal·lacions. De nou, s’esdevé el treball col·lectiu i es fan aportacions econòmiques i de mà d’obra per arranjar el cafè i altres espais, com el teatre, secció motor del Centre junt amb la coral.

Paral·lelament i al llarg d’aquelles primeres dècades de nova democràcia, l’ateneu impulsava i s’afegia a d’altres propostes com el club ciclista o el club d’escacs, fins i tot la Universitat Verda del Vallès i acollia força actuacions en caps de cartell de l’època, tant de la Nova Cançó, com també del jazz, gràcies al Jazz Sessions Club, també ha dut el nom del Centre arreu la Cobla Vila de Caldes. Malauradament, a causa del progressiu estat de deteriorament, la sala de teatre es clausura l’any 2006 però això no impedeix un nou impuls del concurs de teatre amateur, el TACA’M, plenament consolidat.

La darrera etapa del Centre també ha servit per incorporar, a banda d’un nou model de cafè a l’espai social, noves seccions com el Centre Sona, noves propostes en forma de cicles o cursos, iniciatives per socialitzar les TiC, cooperatives de consum ecològic i acollir grups actius en la defensa dels drets bàsics de les persones. És molt probable, doncs, que el Centre, prenent el relleu d’aquests 150 anys d’història, continui compromès en un futur amb tots aquests valors que el mantenen viu.

Per si vols llegir més d'història del Centre


Escola14